Siguem, la lectora o lector i jo, rigorosos. Admetem que, com van dictaminar els tribunals alemanys fent que es retiressin, és una exageració anomenar "assassí del clima" al President de Volkswagen, Ferdinand Pieck, com uns ecologistes van fer a la fi de 1994 posant en les capitals alemanyes una foto seva en 36 grans tanques publicitàries que subratllaven el seu somriure amb el seu bautisme com assassí mediambiental.
Siguem, repeteixo, rigorosos. Sembla evident que si els fabricants d'automòbils són "assassins del clima" caldria acusar-los, sent seriosos, d'aquest delicte en dos molt concretes categories d'autoria: la de "cooperador necessari" i la de "inductor". Alhora que els autèntics executors de lŽ"assassinat" serien, evidentment, els centenars de milions de persones que en el món han comprat i usen vehicles de motor.
Perque és clar que no bastaria per a "assassinar el clima" amb que unes grans empreses es dediquessin a fabricar milions i milions de vehicles contaminants si en fer-ho no estiguessin segures, com ho estan, que hi haurà milions i milions de persones decidides a comprar-se'ls i a usar-los. La qüestió clau és que aquests fabricants "fabriquen els compradors" alhora que fabriquen els cotxes que els venen. Fabriquen compradors alienant als ciutadans.
Tot el secret d'aquesta alienació consisteix a haver aconseguit que milers de milions de persones en tot el món defineixin com reals, com veritables, coses que són falses. Aquestes coses: 1) que el cotxe és el benestar i la comoditat; 2) que el cotxe és la llibertat: 3) que el cotxe és el prestigi; 4) que el cotxe és el poder, la potència; 5) que el cotxe fa a hom guanyar temps i vèncer la distància; 6) que el cotxe és lŽaltre jo de l'home d'avui; 7) que qui té un cotxe amplia el seu horitzó vital i cultural; 8) que un cotxe és el reflex de la personalitat de qui ho compra; 9) que quan es compra un cotxe es compra un somni; 10) que quan es compra un cotxe es compra una il·lusió.
Haig dŽinsistir molt enèrgicament a la lectora o lector que no importa gens que aquestes coses siguin mentides (que ho són). El teorema de Thomas, clau en la Sociologia del Coneixement, ens ha ensenyat que "Si els individus defineixen les situacions com reals, són reals en les seves conseqüències". No importa gens que, com hem vist en aquestes pàgines, el cotxe lluny de ser la llibertat i de fer guanyar temps i vèncer la distància el que faci sigui encadenar mil o dos mil hores anuals al seu propietari i el faci arribar tard i malament a destinació. Si els individus defineixen com a real que és la llibertat i que els farà guanyar temps serà real en la seva ment i el compraran precisament per aquestes (falses) raons.
És molt important que la lectora o lector entengui que els fabricants no venen cotxes perque siguin segurs o elegants o poderosos o duradors o luxosos o confortables o econòmics o divertits o fàcils de conduir o còmodes o espaiosos o barats o fàcils de pagar. Sinó perquè la gent que els compra DEFINEIX que són així, ES CREU que són així. És a dir, en venen perque el Teorema de Thomas funciona. Com funciona la Llei de la Gravetat.
Tenim proves que s'ha aconseguit efectivament que milers de milions de persones defineixin com a reals, com a veritables, coses falses. La primera, apodíctica, irrefutable, és el fet que s'han venut ja més de mil i més de dos mil milions de cotxes. Però en tenim dŽaltres proves. Per exemple les aportades per les entrevistes biogràfiques en profunditat en les quals s'ha constatat la progressiva usurpació per l'automòbil (en realitat per la possessió del permís de conduir) del bàsic paper social del ritu d'iniciació per a passar de l'adolescència a la condició d'adult. Igualment significatiu ha estat comprovar que totes les dates que es refereixen a la compra de cotxes i a la successiva possessió de diferents models o marques romanen en la memòria dels compradors amb sorprenent exactitud i facilitat d'evocació, molt majors que per a dŽaltres esdeveniments personals o familiars teòricament molt més importants. O comprovar la vivència que es té que la possessió o disponibilitat d'ús del cotxe reflecteixen i sobretot institueixen el lloc que en la jerarquia interna d'una família o clan s'ocupa.
Fa ja més de trenta anys de l'estudi pioner dŽErnst Ditcher sobre les motivacions del consumidor. Llegint-lo avui continuen sent-ne sorprenentment vàlides les formulacions sempre que s'entenguin no tant com motivacions del consumidor sinó com motivacions induïdes en el consumidor. Llegim-li: "Els automòbils són símbols, no mers mitjans de transport... L'automòbil és la bota de set llegües del conte, que conquereix en un dia l'espai que abans suposava una setmana... La vareta màgica possiblement representa en la forma més pura el significat original de l'acte. És un poder absolut... Durant llarg temps l'acte va ser un símbol d'èxit semblant a l'espasa del cavaller: com més pesada, cara i coberta de joies, amb més eloqüència expressava el poder ocult del guerrer... El desig de destruir i la por a la mort són molt forts en la nostra personalitat. L'acte permet traslladar aquests desitjos ocults a una realitat perillosa... En envoltar-nos amb la pesada closca d'acer d'un automòbil gran, vam retornar al ventre matern, ens vam sentir protegits i encantadorament segurs...". (53) Com s'ha convençut a milers de milions de persones que són veritables, reals, aquelles coses falses sobre els cotxes?
Com se'ls han induït aquestes motivacions?. Per descomptat, mitjançant la publicitat. Els fabricants d'automòbils són clients clau dels publicitaris i dels mitjans de comunicació que publiquen o nŽemeten els anuncis. Cal que detalli a la lectora o al lector que els fabricants d'automòbils ocupen els primers llocs i el gruix dels deu primers pel volum d'inversió en publicitat en diaris, en suplements dominicals, en tanques publicitàries, en cadenes de ràdio i televisió i en revistes?. Estic segur que no. La lectora o el lector són al món i veuen, llegeixen i escolten això per si mateixos.
Basant-me en aquest segur coneixement convido ara la lectora o lector perque recordi com aquesta publicitat utilitza com a ganxo precisament el caràcter mortífer de l'automòbil. Per exemple escollint com noms de models els de Wildcat (gat montés, arriscat), Fury (fúria, frenesí) o Marauder (depredador). Per exemple, utilitzant les visuals identificacions de models amb guepards, lleons, rinoceronts.
És imprescindible advertir que per a l'èxit de l'alienació automobilística tan important com tot aquest esforç publicitari ha estat el fet que el cinema nord-americà hagi dominat i domini aclaparadorament en els locals d'exhibició de pel·lícules i en les televisions de tot el món. Perquè les pel·lícules i els telefilms nord-americans estan plens de cotxes. I ha estat així com milers de milions de persones en tot el món han vist els cotxes i lŽús i s'hi han fascinat. Tinc la personal i vívida experiència que és així des de fa trenta anys. Des que a la capital peruana, a Lima, encara traumatitzat per la contemplació de milions de persones amuntegades en miserables barraques que escalaven els vessants dels Andes, vaig entrar en un cinema barat per a veure una excel·lent pel·lícula que la dictadura franquista m'havia vedat de veure. La màgia de la pel·lícula no em va impedir anotar la impressió que em van produir les cares extàtiques d'admiració i enveja dels meus veïns de butaca davant les freqüents aparicions en la pantalla dels cotxes (i dels frigorífics, les cuines i les rentadores).
Per altra banda, pot algú sorprendre's que els mitjans de comunicació la vida dels quals depèn moltes vegades dels anuncis de la indústria automobilística hagin silenciat o minusvalorat o dissimulat com ho han fet i fan les informacions i les dades sobre les gegantines proporcions de la matança d'éssers humans pels automòbils o sobre els mals i el malbaratament que suposen?
Així és com l'alienació automobilística s'ha instal·lat en milers de milions d'habitants del planeta. Convencent-los que és bo i desitjable gastar-se centenars de milers, milions de pessetes a comprar una màquina que està dissenyada i fabricada perque hagi de ser reemplaçada en 36 o 48 mesos. I ocultant al conjunt de la població que (en una demostració més que el mercat capitalista menteix i falsifica la realitat i els costos) els usuaris dels automòbils només paguen entre el 60 i el 80% del cost real d'aquest ús, carregant la resta (construcció i manteniment de xarxa viària, serveis, mals per contaminació i destrucció de la Naturalesa i dels seus recursos, accidents, etc, etc, etc) al conjunt de la societat. (54)
La pregunta que ara cal fer-se és aquesta: com i per què poden els fabricants d'automòbils realitzar la gegantina despesa necessària per a implantar i mantenir aquesta alienació?. Evidentment perquè el negoci els ho permet, perquè són els propis compradors els quals al pagar el cotxe paguen els anuncis que els van alienar perque el compressin. I els beneficis que permeten als fabricants comprar la voluntat dels governs i dels parlaments per a impedir que s'implantin les mesures legislatives i executives que serien imprescidibles per a salvar les vides dels ciutadans i la integritat del Medi ambient amenaçades i agredides pels automòbils.
|
|
|